Segons les paraules de Josep Maria Bush (Ánsar):
En cuanto al sentimiento antiamericanista que existe, en opinión de Álvaro Vargas Llosa, en el mundo occidental, Aznar indicó que para algunos es "políticamente correcto" ser antiamericano.
También defendió a EEUU, de la que dijo que es una "superpotencia", e indicó que es la "expresión del libre mercado, la democracia, la libertad de pensamiento, la prosperidad y la estabilidad".
A su vez, señaló que las amenazas que penden sobre EEUU son "las de aquellos que quieren destruir este tipo de sociedad occidental y de los que quieren construir 'contrapoderes'".
Asimismo, destacó que el mundo "está mejor ahora sin Sadam Hussein" y que algunos regímenes del mundo musulmán "están encantados" con que ya no esté en el poder.
Tras destacar que EEUU "salvó" a Europa después de las últimas dos guerras mundiales y la guerra fría, dijo que lo más importante es ayudar a Cuba en su transición hacia la democracia, "no de Fidel Castro a Raúl Castro".
M'agrada molt sentir a la gent de dreta que "s'imagina" com és el pensament de la gent que no pensa com ells. Realment no es tracta de que una cosa siga millor o pitjor. En general, però, he observat que hi ha molta gent -entre eixa gent, l'Ánsar- que es pensa que dedueix correctament com pensen els altres. Aquest pensament es bassa en les seues conclusions limitades d'una manera molt greu pel seu pensament. No saben mirar més enllà -això també li passa a molta gent "d'esquerres"-.
És a dir, Ánsar dedueix que ésser antiamericà significa estar en contra dels ciutadans, empreses, govern i tot allò que prové dels EEUU. Primerament dir que "antiamericà", per molt estesa que estiga la parauleta, no es refereix únicament als EEUU, sinó que es refereix als EEUU, Canadà, Mèxic, Guatemala, Bolívia, Colòmbia, Brasil, etc.
AMÈRICA NO ÉS CAP PAÍS.
Per altra part, no hi ha realment ningú que siga "antiamericà". Ni tal sols "antiestadounidens". No. Si hi ha una cosa amb la qual no hi estem d'acord és amb la globalització i el que suposa. És en eixe punt quan ens confonen amb "antiamericans": perquè hi ha moltes empreses que entenen la globalització com l'extensió del sistema de vida i econòmic dels EEUU a la resta del món.
Amb això no estem d'acord.
La ignorància de la gent de dretes tancada -estil Ànsar-, que es pensa que la forma correcta de pensar és la seua i qui es mostre contrari a les doctrines liberalistes i econòmiques que ells promouen és un "anti-sistema", "antiamericà", etc., dita ignorància és exagerada. Sobretot quan s'arriben als punts del senyor Ànsar.
Realment, després d'un temps s'ha pogut descobrir qui ens ha governat durant huit anys.
Ningú no vol destruir la "societat occidental", els temps bakuninistes passaren, el que passa és que molts ens mostrem en desacord amb el model de globalització comentat. La nostra riquesa és producte de la pobresa dels països que vam empobrir, el model de globalització potser no els faça més pobres, el que sí farà és que el control d'eixos països estiga sota les empreses que el desenvolupen.
El meu amic Javi diu que "deixem-los estar" i en molta part té raó. Sembla que ajudar-los pot convertir-se simplement en remoure la merda que vam deixar el seu dia. No tots som iguals, no. Els principis universals no són universals, no hem de voler que ho siguen. La riquesa es bassa en la diversitat, de llengües, de cultures. Som diferents. No hem de fer que tots siguem iguals. No és el mateix convivència que assimilació.
Els valencians no havien d'assimilar la cultura castellana, només havien de conviure amb ella. No haver-ho fet realment suposarà la desaparició.
Els natius d'allò que ara diem "Hispanoamèrica" van ser forçats, i ho continuen sent, a ser com els espanyols de l'època.
Ara que se suposa que "no hi ha guerres" d'aquell tipus, per què els pobles han d'assimilar una cultura "universal"?. Eixa cultura és la nostra i no és ni millor ni pitjor, però realment continuem pensant que allò que es diferent no està bé i que hauria d'ésser com nosaltres pensem. El millor exemple: com veiem als musulmans. Ens pensem que la seua cultura és massa religiosa i doctrinal, que són masclistes i que són... jo què sé. Tot això són judicis fets des del nostre punt de vista. I allò que no hem de fer és intentar canviar-los. Si han de canviar, ja ho faran ells.
No se suposa que és així com realment aprenem, per nosaltres mateixos?.
En fi, el fardatxo aquest de l'Ànsar ja es podria perdre al mig de l'oceà. Al menys així ens mostra qui és i què vol.
