Blogia

Incoherències

Esteu aprovats...

Bé, no és que la meua pàgina siga molt visitada, però sembla que unes huit persones diàries rellisquen al web i arriben per ací.

Gràcies a Google Analytics, es poden veure algunes estadístiques com quin navegador web utilitzeu així com el vostre sistema operatiu.

Veiem. En general, a tot internet, el firefox té un ús del 13% del total i l'explorer un 83%, ho podem veure a la següent imatge (si punxeu es veurà més gran):

 

Bé, doncs ara comparem amb vosaltres, qui visiteu la meua pàgina web (també, si punxeu a les imatges que hi ha ara, les voreu més grans):

És a dir, quant a navegadors, utilitzeu el 50% l'explorer i la resta utilitzeu la gran majoria firefox o l'opera. Cal dir que l'opera no és codi obert, així que tot i que està bé que no siga l'explorer, la qüestió és defendre el software lliure -siga o no gratuït-. En fi, és bona notícia que qui em visiteu sigueu "diferent" a la resta (ja sé que a molts de vosaltres he sigut jo mateix qui us ha posat el firefox... però bé, no importa quina siga la raó...).

Per altra part, també és interessant veure quins sistemes operatius utilitzeu. Ací és més dificil que vos iscau de la mitjana, però també sou sorprenents. Al següent gràfic teniu les estadístiques dels sistemes operatius que utilitzeu al visitar aquesta web:

Vosaltres utilitzeu un 30% GNU/linux, a internet s'utilitza normalment (segons estadístiques que jo no m'acabe de fiar) un ¡¡¡0.44%!!!

 



Ara sí... ¡¡¡FELICITATS A TOTS VOSALTRES!!! Esteu molt a fora de la mitjana i per tant, fora del sistema.

Així que, ja sabeu, a utilitzar GNU/Linux i Mozilla Firefox:

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Alternativa per veure vídeos Flash a GNU/Linux

Al blog de Vicent Cubells he pogut llegir un article molt interessant sobre com visualitzar vídeos Flash (els de YouTube) a GNU/Linux sense haver d'utilitzar software privatiu.

I és que com ja s'ha comentat moltes vegades, l'alternativa lliure de flash encara és una mica verda. Cubells, ens dóna un camí alternatiu que consisteix en baixar-se el vídeo amb un programa amb llicència MIT per després poder visualitzar-lo.

Potser el camí és més llarg, però com diu ell mateix:

"Potser la primera opció [utilitzar flash] la desestimes si tens estima per la llibertat i penses que no és bo tenir programes propietaris en un sistema lliure, perquè quan vulga el seu propietari pots deixar de poder veure els teus vídeos o els d’altres. Llavors, igual optes per la segona opció [buscar-ne un reproductor lliure]. Qui sap. En tot cas, ambues opcions t’obliguen a cercar el programa, instal·lar-te’l i configurar-lo al teu sistema."

No conec cap reproductor lliure que puga reproduir vídeos de YouTube, així que aquesta és, per ara, l'alternativa lliure per veure vídeos Flash a GNU/Linux.

Lo que fumamos los españoles

Hoy en Telecinco he visto una noticia sobre "cómo ha influido" la ley antitabaco en la venta de cajetillas en España. Se decía que la ley había afectado a las ventas y que hasta julio, habían descendido un 3.5%.

Un 3.5%, sí.

Esto suponía que se han vendido 60.000.000 de paquetes de tabaco menos.

He intentado buscar la noticia en la web de informativos de telecinco, pero no lo he encontrado. Sin embargo he encontrado esta otra noticia:

http://www.informativos.telecinco.es/tabaco/venta/baja/dn_7778.htm

 

Y dice que "en los primeros meses del año", los españoles fumábamos un 6.3% menos. Es decir, que aunque parece que los españoles dejamos de fumar, más de la mitad de lo que lo hicimos, hemos vuelto.

Pero la cosa está en los datos:

Un 6.3%, si son 120.700.000 de paquetes menos vendidos, significa, haciendo cuentas:

Que, por regla de tres:

Si 120.700.000 representan un 6.3% del total de cajetines vendidos

Entonces, X representan el 100%.

O sea:

120.000.000/0.067= 1.915.000.000 de cajetillas vendidas en un año en España.

O sea, los españoles nos fumamos unos DOS MIL MILLONES de cajetillas de tabaco al año.

Por otra parte, a nivel económico, considerando un precio medio de 3€ por cajetilla, las empresas tabacaleras se embolsan:

5.747 millones de euros: 5.747.000.000, prácticamente 1 BILLÓN de pesetas.

Cuántas cosas se podrían hacer con 1 BILLÓN de pesetas... hay algunos que se prefieren fumárselas.

 

A todos los españoles, felicidades. El próximo año hay que pasar de los dos mil millones.

 

 



P.D. Ja sé que els comentaris són molt demagògics, simplement vull fotre la conciència.

 

Estranyat...

L'últim article que he escrit ací al blog (el de "Què passa amb Flash a GNU/Linux?") vaig enviar-lo a Puntbarra perquè el considerava interessant...  i, de fet, me'l van publicar a la portada (als 3 o 4 dies després d'enviar-lo).

Estava jo tan content quan ahir a la nit, quan vaig anar a pegar-li una nova ullada a Puntbarra, quan veig que el meu article ja no hi era a la portada. És clar que és una xorrada que siga o no siga a la portada, em sorprén, però, que l'hagen posat i després l'hagen llevat.

És curiós perquè va haver-hi un comentari d'un visitant que deia que no sabia com podiem fer publicitat del software privatiu com és flash, jo li vaig respondre que en cap moment feia promoció, sinó que simplement qüestionavem el futur de flash a GNU/Linux.

El meu article continua a la pàgina, però no a la portada:

 http://puntbarra.com/node/2932

No sé si la persona que em va respondre tenia res a veure amb la web i força suficient per tal de llevar l'article de portada. Volia participar-hi sovint, ja que tenia en ment fer una pàgina del mateix tipus en català, però al veure puntbarra, em vaig dir que no calia. Ara bé, veient com m'han tractat (si realment ha sigut pel que m'imagine) i veient que hi ha molt poca mobilitat doncs... reneix la idea de crear una pàgina web d'informació sobre software lliure en català. 

Què passa amb Flash a GNU/LInux?

No fa gaire temps vaig llegir un article a VivaLinux (article) on es deia que als blogs d'Adobe parlaven de que estaven tenint problemes per migrar les futures versiones 8 i 9 del Flash-Player per a GNU/Linux.

I això és un problema que poc a poc els linuxers anem veient: les pàgines que ens demanen una versió més nova de flash cada vegada són més. En general ens demanen la versió 8 i nosaltres encara estem amb la 7, i adobe no trigarà gaire en treure la versió 9.

Sé que hi ha versions lliures de flash, no són molt bones, però. En general serveixen per visualitzar certes animacions flash molt senzilletes, però moltes no poden reproduir-les i dels videos i animacions més complicades i interactives no en vull ni parlar...

Segons diuen a l'article de VivaLinux: "Así, la condición impuesta por Adobe para el Flash Player de Linux es clara: todo o nada. O consiguen implementar todas las funcionalidades o no se larga al público."

Es pot pensar que la decisió final d'adobe és no fer versió per a GNU/Linux del flash-player... Seria una noticia relativament dolenta, perquè potser així ens posariem les piles al món del software lliure per tal de crear una aplicació -al menys de visualització- que siga igual -o millor- que el flash-player original.

Ja existeixen projectes als quals ens hem de fixar:

  • Flash for Linux
  • Qflash (projecte desat)
  • Uira (els desenvolupadors del qflash han desat el projecte i sembla que ara es dediquen a Uira... esperem que els vagi bé, el projecte és molt nou)

En fi, que per ara tenim un futur una mica incert que esperem no trigue molt a desvetllar-se.

 


 

Número 5, Concert el 25 d'agost!!!

Número 5, Concert el 25 d'agost!!!

Doncs el grup de l'Agus, Número 5, actuarà el dia 25 d'Agost a Benissa. Si voleu anar-hi... mireu, mireu:

  

Tornem

Més suaument, amb menys intensitat...

 1984, últim capitol.

Instal·lar XGL/Compiz a l'Ubuntu Dapper (amb NVIDIA i x86)

Bé, després d'haver provat el XGL seguint una guia molt facileta, he decidit traduir-la per a qui vullga provar-ho.

L'original podeu trobar-lo a: Ubuntu HOWTO'S

Aquesta guia és per instal·lar i fer còrrer l'XGL/Compiz a l'Ubuntu Dapper, amb una targeta NVIDIA (la meua és una 6800XT) i amb una arquitectura x86.

 

1. Instal·lar l'acceleració gràfica 3D de l'NVIDIA.

Per fer-ho, considere que la millor manera és utilitzar EasyUbuntu.

Heu de fer el següent:

Copieu i pegueu a consola el següent (ho heu de fer línia per línia executant cadascuna):

# wget http://easyubuntu.freecontrib.org/files/easyubuntu-3.022.tar.gz
# tar -zxf easyubuntu-3.022.tar.gz
# cd easyubuntu
# sudo python easyubuntu.in


L'últim comand executa l'easyubuntu. Veureu que hi ha pestanyes i a cada pestanya podeu triar opcions d'allò que voleu instal·lar. A l'última pestanya hi trobareu l'opció de descarregar i instal·lar el driver d'NVIDIA. Quan acabeu d'instal·lar-lo, haureu d'executar:

sudo dpkg-reconfigure xserver-xorg
I quan vos demane el tipus de targeta, en lloc de "vesa" o "nv", heu de triar "nvidia". A la resta de preguntes simplement les deixeu per omissió.

Una vegada reconfigurat, reengegueu les X (amb cyrl+alt+esborrar) i comproveu que si executeu l'ordre següent vos ix una cosa semblant:

mdk@ubuntu:~$ glxinfo
name of display: :0.0
display: :0 screen: 0
direct rendering: Yes

....
client glx vendor string: NVIDIA Corporation
client glx version string: 1.4
client glx extensions:

...
GLX_EXT_import_context, GLX_SGIX_fbconfig, GLX_ARB_get_proc_address
OpenGL vendor string: NVIDIA Corporation
OpenGL renderer string: GeForce 6800 XT/PCI/SSE2/3DNOW!
OpenGL version string: 1.2 (2.0.2 NVIDIA 87.62)
OpenGL extensions:
...

El que és important és que vos aparega que fa referència a NVIDIA i no a "mesa" (que és el que Ubuntu instal·la per defecte).

Bé doncs, ja tenim acceleració. Tot i així, encara hem de canviar algunes coses del fitxer xorg.conf.


1.1. Editar l'xorg.conf.

Utilitzeu el programa gedit per obrir el fitxer:

sudo gedit /etc/X11/xorg.conf

I ara heu de editar les següents seccions (cal que afegiu o comenteu les línies que s'indiquen):

A la secció "Module" heu de comentar la línia que fa referència a "Load "dri"":

Section "Module"
Load "bitmap"
Load "ddc"
# Load "dri"
Load "extmod"
Load "freetype"
Load "glx"
Load "int10"
Load "type1"
Load "vbe"
EndSection

A la secció "Device" heu d'afegir les línies que ixen ací i que a vosaltres no vos isquen:

 Driver "nvidia"
Option "NoLogo" # This option disable the startup logo. optional.
Option "RenderAccel" "true"
Option "Triplebuffer" "true"

 

Assegureu-vos que a la secció "Screen", el defaultdepth està a 24:

DefaultDepth 24 

 

Ara ja tenim tot el necessari per instal·lar XGL/Compiz.

 

2. Repositoris.

Hem d'editar el sources.list de l'apt i afegir-hi els repositoris necessaris:

sudo gedit /etc/apt/sources.list 
Heu d'afegir les següents línies:
deb http://www.beerorkid.com/compiz dapper main
deb http://media.blutkind.org/xgl/ dapper main
deb http://ubuntu.compiz.net/ dapper main

El següent és obtindre la clau del repositori:

wget http://www.beerorkid.com/compiz/quinn.key.asc -O - | sudo apt-key add -

I per últim, actualitzar l'apt:

sudo apt-get update


3. Instal·lar els paquets necessaris.

Amb apt instal·lem els paquets necessaris per l'XGL/Compiz:

sudo apt-get install xserver-xgl compiz-gnome gset-compiz

És recomanable actualitzar el sistema:

sudo apt-get dist-upgrade

 

4. Configurant el GDM.

Hem d'editar el fitxer de configuració del GDM per tal de que puga carrega l'xgl:

sudo gedit /etc/gdm/gdm.conf-custom
Afegim les següents línies:
[servers]
0=Xgl

[server-Xgl]
name=Xgl server
command=/usr/bin/Xgl :0 -fullscreen -ac -accel glx:pbuffer -accel xv:pbuffer
flexible=true

 

5. Script d'arrencada.

Per tal de carregar el Compiz, ho farem amb un script. Creem el següent fitxer:

sudo gedit /usr/local/bin/compiz-start
I peguem tot això:
#!/bin/sh 
killall gnome-window-decorator
wait

gnome-window-decorator &
compiz --replace gconf &
cgwd --replace &

Eixim del gedit i fem executable el fitxer:

sudo chmod +x /usr/local/bin/compiz-start

Ara cal que reengeguem l'ordinador.

6. Carregant l'XGL/Compiz.

Una volta que s'haja reengegat l'ordinador i estiguem dins l'escriptori d'ubuntu, ens fiquem a la consola i executem l'script d'abans:

compiz-start

I el compiz s'executarà de seguida, ho podreu apreciar... és una passada.

Si voleu no haver d'executar cada volta el compiz-start, podeu afegir-lo a l'inici. Aneu a Sistema - Preferències - Sessions i a la pestanya de programes d'inici afegiu "compiz-start" (sense les cometes).

Per altra part, fa no molt han eixit alguns themes del compiz que podeu instal·lar-los amb l'apt:

sudo apt-get install cgwd cgwd-themes

I per canviar la decoració, teniu dues opcions:

1. A la consola poseu la següent ordre i canviarà de seguida:

# cgwd --replace

 

2. Des de Sistema - Preferències, executeu CGWD-THEMER. I des d'allà és molt fàcil canviar el tema ja que es canvia automàticament cada vegada que triem un.


 

Salut!!


 

El meu petit èxit

Ja fa uns mesos que va eixir notícia els escriptoris amb XGL/Compiz. Ho havia provat milers de voltes, mai ho aconseguia instal·lar i configurar, però.

No obstant, ahir vaig tornar a provar-ho. Vaig trobar una guia en anglés i vaig tornar-ho a intentar i... ÈXIT!! Va ser molt senzill.

He provat de fer una captura en video i passar-vos-la, però ix una mica estranya, així que millor vos deixe una ja fet del Youtube (que a mi m'ix millor i tot...):

La guia que he seguit és aquesta, és per targetes NVIDIA i arquitectures x86 (pentiums i amd's que no siguen a 64bits o no tinguen instal·lats versions de 64bits).

http://www.ubuntuforums.org/showthread.php?t=225141&highlight=howto+xgl+nvidia

Crec que la traduiré...

En s'estiu (Antònia Font)

Aquí damunt m´engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m´admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d´agost m´esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
que som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret,
res d´aquest món no m´importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d´aiguardent.

És que estic de puta mare
d´ençà que és en s´estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

És que estic de puta mare
i jo me vull morir
estirat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m´engronsen ses ones,
crec que m´he adormit,
el volantí tremola a estones,
això és un paradís
de silenci que m´envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.
Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix,
no puc demanar res més:
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

_______________________

Us recomane pegar-li una volta a la pàgina del grup on podeu descarregar alguna que altra cancò i alguns videos...

http://www.antoniafontoficial.com/ 

De la radiació i les seues mesures

Aquest any vaig fer un curs de Tecnologia Nuclear que va ser molt, molt interessant. Això que pose ara ací ho vaig escriure ara ja fa un temps a emulemovie i he cregut que no estaria malament posar-ho al blog. Crec que pot servir per introduir una miqueta quins tipus de radiació hi ha i com es mesura.

 

Per començar, cal dir que hi ha tres tipus de radiacions:

  • Radiació alfa
  • Radiació beta
  • Radiació gamma

Els dos primers tipus fan referència a partícules i la radiació gamma està relacionada amb ones. Les radiacions les emeten àtoms inestables. La inestabilitat és produeix degut a la repulsió entre els protons del nucli. Mai t’has preguntat com pot ser que els protons es mantinguen units al centre de l’àtom tot i ser de la mateixa càrrega positiva. Aquesta unió es deu a la Força Nuclear Forta, que és una força que sols té importància quan els protons són molt, molt a prop entre ells, i es quan aquesta força nuclear forta supera a la força de repulsió elèctrica que tots coneixem.




Abans de començar a parlar de quina és la seva procedència cal que parlem dels materials radioactius, la radiació còsmica i el seu origen.

A la Terra podem considerar dos tipus de radiacions: aquelles radiacions que provenen de l’espai (radiació còsmica) i les radiacions que provenen dels materials de la terra (radiació terrestre).

La radiació còsmica té com a origen les radiacions emeses pel Sol, estrelles i radiacions provinents del Big bang i d’explosions de supernoves (estrelles que ja han cremat tot el seu combustible i finalment esclaten). Aquesta radiació còsmica es composa per muons, protons, neutrons que tenen moltíssima energia però que són frenades per l’atmosfera i quan ens arriben a nosaltres ja no són dolentes (o millor dit: ja no són tan dolentes).

La radiació terrestre té com a origen elements que es varen formar els "primers dies" d’existència de la Terra, sobretot el potasi-40 i el carboni-14 (o 12, ara no me’n recorde). També està produïda per l'urani que hi ha a la Terra... hi ha a tot arreu!!!. L'urani és un element que és present a quasi tot el món. L'urani també és pare del radó radioactiu que també suposa un gran percentatge de la radiació terrestre.

Ara que ja sabem les fonts naturals de raciació, parlem de la radiació en si mateixa:
 

  • Radiació alfa


La radiació alfa és simplement nuclis d’heli. Si no ho sabeu, l’heli és un àtom que conté dos protons i dos neutrons al nucli i dos electrons al voltant. Quan un àtom és radioactiu i emet radiació alfa, allò que està emetent és un conjunt de partícules formades per dos neutrons i dos nuclis d’heli cadascuna. Aquestes partícules són molt grans (en comparació amb la radiació beta). Pel fet de ser molt grans, quan han de travessar una paret, superfície o la mateixa pell, xoquen amb tot i no hi arriben gens profund. Per això, la radiació alfa no arriba a ser perillosa quan és externa a la pell ja que no hi arriba més profund que la capa de pell morta que té el cos. No seria el mateix si ens empasséssim un material que emetés radiació alfa ja que aquesta radiació si que ens faria mal dins del cos a les cèl•lules vives.

  • Radiació beta


La radiació beta són electrons. Els electrons són molt més petits que els protons i neutrons. Un protó es mil vegades un electró. Es a dir: una partícula alfa és quatre mil vegades més gran que una partícula beta. Per això, la radiació beta pot travessar més fàcilment les superfícies.


D’aquestos dos tipus de radiacions és més o menys fàcil protegir-se. Simplement hem de triar un material concret. Crec que per al cas de les partícules beta, amb un o dos mil•límetres d’alumini és suficient per protegir-nos. I de la radiació alfa ja hem vist que el major perill és empassar-se un material que emeta aquest tipus de radiació.

  • Radiació gamma


Aquesta és la radiació perillosa: és molt energètica, arriba molt profundament i reacciona amb l’ADN, l’ARN, l’aigua de les cèl•lules...

La radiació gamma ja no és cap tipus de partícula: és una ona d’energia molt energètica i per això és la principal radiació a tindre en compte als diferents blocs de seguretat d’una central nuclear. Per protegir-nos de la radiació gamma necessitem proteccions molt bones. Per poder anul•lar les radiacions del reactor d’una central es necessiten gruixuts molt grans de formigó per tal de que no escape la radiació.



MESURES


Per a mesurar la radiació s’utilitza l’anomenada “Dosi de radiació”. Aquesta dosi és l’energia absorbida per unitat de massa. És a dir, un fotó (radiació gamma) amb una energia de 1 MeV (mega-electron-volts) és absorbit per un kg de ... (del que siga).

Les unitats s’expressen en J/kg (julis per kilogram, tant el juli com el MeV són unitats d’energia). Quan parlem de radiació absorbida per una persona, a aquesta unitat se l’anomena “Sv” (sievers), és a dir, un siever és un juli absorbit per un kilogram.

Per als casos generals, la unitat se l’anomena “Gy” (gray). És el mateix que el Sv, simplement, el Sv, és per destacar el cas de que siga una persona qui absorbeix la radiació.


Per la radiació natural que abans parlàvem, el total que un cos rep a l’any és de l’ordre d’uns 1-2 mSv/any (mili-sievers a l’any). Segons el lloc on visquem o de si anem o no a fer-nos un tac al metge e inclús un vol transoceànic fan que aquestos nivells naturals de radiació que rebem siguen molt més grans que la taxa normal de dosi. Per exemple, en un vol transoceànic, com que els avions volen molt alt, la radiació còsmica rebuda és molt major ja que perdem part de la protecció que l’atmosfera ens dóna.

A una central nuclear les zones es classifiquen segons la radiació que es pot rebre estant-hi en elles. La zona on es troba el nucli es d’accés prohibit ja que en molt poc temps es podria rebre en un minut una radiació molt major que la que podem rebre en tot un any de forma natural. Després hi ha zones d’accés de temps limitat, zones vigilades i zones controlades.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Freedom for Torcuata

Es verano, aunque hoy ya empieza -nuevamente y espero que la última- época de estudio pa los exámenes de septiembre.

No obstante, es verano.

Y como es verano, y nos sobra mucho tiempo -en julio-, pues hay algunos que lo aprovechamos al máximo para hacer campañas reivindicativas.

Resulta que hace una semana y poco nos fuimos todos los amigos a una pinada a celebrar el cumple de un amigo (el de Soryu que es hoy no, el de otro amigo). Fuimos con nuestra comida, nuestras toallas...

Resulta que al cumpleañero (mi mejor amigo) se le ocurrió la brillante idea de aprovechar cuando la gente iba a mear para hacerle una foto, de esta forma hizo una foto de una de nuestras amigas bastante... "comprometedora".

Total, que acabamos y luego nos fuimos a la piscina de esta chica. Estuvimos allí un buen rato y luego nos fuimos. Mi amigo se dejó su toalla en casa de la chica (Laura).
Al día siguiente, mi amigo (Javi) reclamo a su toalla (que se llama Torcuata). Pero la malvada Laura no la quiere devolver.

Por ello, hemos creado una plataforma de apoyo para la liberación de Torcuata asociada con el frente de liberación de toallas, mantas y trapitos (FLTMT). Hemos creado una página para apoyar a la liberación de Torcuata y también hemos hecho un video.

Aquí os dejo todo (por si os aburrís):

Artículo I
Artículo II (este es el video, pero mejor que leáis primero lo otro)

Y si os aburrís más, pues podéis echar un ojo a las fotos de la acampada....

http://picasaweb.google.com/estiublau/CumpleJaviJuliol2006


Un saludete veraniego desde la Catalunya del sud (jiji) hola

D'aniversaris endarrerits...

Diumenge passat, el 23, vam celebrar els 24 anys de Javi. Ja som uns quants amb 24 anys... i m'imagine que als 25 hi hauran algunes crisis, jiji.

Vam fer algunes fotos i la veritat és que van eixir molt bé. La més representativa:

 

I ací tenim el video de l'any: quan Laura se'n va anar a pixar i Javi va perseguir-la per fer-li una foto del seu toto...

També pose algunes de les frases que es van dir durant el dia:

De Lauri:

"Si no chupo, no bebo"

"No me he tocado en ningún momento"

"Chupa Chus"

 

De Javi:

"¿Estáis cogiendo los mejillones con la boca?"

"Yo primero digo que sí y luego me voy" (en referencia a dejar embarazada a una mujer)

"Cada vez que lo digo, lo pienso y lo veo"

 

De la Jessi (amiga de la Mamen, enemiga de la Sandra y novia del Isra):

"Tengo agujeros por todas partes"

"Un toto más" (Un to Tomás)

"Dejarme ya de llamarme gitana. Soy persona"

"¡Un toto! ¡coño!"

 

I de Agus:

"M'ha dao peste a mierda"

 

Doncs això...

 

Fugir, lluitar o acceptar

Tornant avui de Tabarca, veient els xalets, pisos, etc, etc que s'han construit al mont que hi ha, he escrit una coseta que està relacionada amb el que vaig escriure l'altre dia:

 

Lleveu-me els records.

Un a un.

Ompliu-los de ciment

i de llums.

No deixeu que reconega

la meua terra.

Com si la guerra

haguera passat per ella.

No sé si he de fugir

o lluitar.

O quedar-m'hi

i acceptar.

 

 

Guerra

GUERRA A LA GUERRA POR LA GUERRA

Guerra a la guerra por la guerra. Vente.
Vuelve la espalda. El mar. Abre la boca.
Contra una mina una sirena choca
Y un arcángel se hunde, indiferente.

Tiempo de fuego. Adiós. Urgentemente.
Cierra los ojos. Es el monte. Toca.
Saltan las cumbres salpicando roca
Y un arcángel se hunde, indiferente.

¿Dinamita a la luna también? Vamos.
Muerte a la muerte por la muerte: guerra.
En verdad, piensa el toro, el mundo es bello

Encendidos están, amor, los ramos.
Abre la boca. (El mar. El monte.) Cierra
Los ojos y desátate el cabello.


                                             

El que som

Ahir a la nit vaig estar parlant amb el meu millor amic sobre un tema que últimament -els darrers anys- ens afecta a tots, al menys a tots els que vivim a zones on la construcció que canvia el paissatge és molt present.

I és que el tema prové concretament de la pregunta bàsica: qui som?.

Realment som records. Poc més, si no hi ha records, no hi ha res. I els records solen tindre una base física, en el meu cas i el del meu millor amic són els descampats que hi havia al voltant de les nostres cases, l'institut i l'escola del poble. Els carrers on hem crescut, els nostres avis, els nostres pares. Les muntanyes, la mar.

Cada vegada que perdem físicament alguna cosa és com si perdérem una part de nosaltres. Una amputació, com diu el meu millor amic. Perdre el pare o els nostres avis son amputacions, els records deixen de tindre una base física i només la nostra memòria els manté. Tot i així, amb el temps anem perdent-los.

Hi ha (hi havia) un descampat al darrere de casa del meu amic on hem passat gran part de la nostra joventut. Hi havia una bassa, molts camins per on anàvem amb bicicleta, era el nostre camí de pas cap a casa. Era també una icona de la por que teníem a passar-hi a la nit. Era moltes coses.

Hi ara no hi ha res. Ara hi ha carrers a on dins de no molt de temps hi haurà cases i gent ignorant del que allà vam viure els meus amics i jo. Ara aquell descampat és al nostre record.

 

I és que cada vegada que canviem un paissatge amb la construcció hi ha algú que perd part de si mateix. No sé si som més rics com a persones si en tenim o no eixos records que d'altres no en tenen. Es produeix novament la contradicció d'acceptar aquest món que canvia constantment i del qual nosaltres també hi formem part inexorablement i adonar-nos-en al mateix temps de que al camí anem perdernt-nos a nosaltres mateixos, part dels nostres records.

Què passa quan després de 30 anys tornem allà on vam néixer i el que hi ha no és pas allò que hi recordàvem i veiem que tot ha canviat?.

És clar que la vida ens porta nous records i que cada lloc que visitem ens deixa més de nous. Som éssers canviants i sembla que el que vam ser ja no ho serem mai més i el que som deixarem de ser-ho aviat.

Supose que hi ha un moment a la vida, quan ja no ens identifiquem amb el món que ens envolta, en que la nostra existència deixa de tindre sentit.

 

En aquest article hi ha certa relació: Article relacionat

Ara sí. Més Xaros, per favor.

Xaro és mestra de matemàtiques, no cal dir moltes coses més. Tot i que hi ha hui en dia molts mestres bons -mestres a seques-, els mestres sense vocació continuen sent un grup massa gran, sobretot a la universitat.

I és que ja som uns quants que estem cansats de que l'ensenyament siga només el compliment d'un programa marcat per... És clar que no tot a l'ensenyament és dolent (válgame Dios, como diría el papa que es troba aquests dies a València), la qüestió és que els mestres han (hem) d'assolir el nostre paper, ésser autocrítics i comprendre que no tots els alumnes són iguals. És a dir, si a una mateixa classe un mateix "problema" o "exercici" és resolt per uns sense cap problema i per altres amb més problemes doncs és evident que per als primers, el "problema" no era un "problema" i potser no els ha servit molt fer-ho; mentres que per als segons el problema pot haver-los fet comprendre alguna cosa que no comprenien a l'hora de resoldre el problema.

Xaro va comentar una cosa que se'm va quedar ben grabada al cap a l'hora d'actuar amb els alumnes:

"Vam fer una experiència a classe. Consistia en fer un tetraedre amb palets i peles de taronja trossejades. Una vegada fet el poliedre havíem de sumergir-lo en aigua amb sabó i fairy i llavors... passava una cosa molt xula. Cadascú va anar fent el seu fins que el primer que ho va fer va pegar un crit... semblava que era una passada. I així vam continuar tots fins que vam aconseguir vore el que passava. Cadascú vam poder disfrutar de veure el que eixia amb una cosa feta amb les nostres pròpies mans.

Quan ho vam aconseguir tots, Xaro va fer un incís. Veieu que no he dit res quan ho ha aconseguit la primera persona?, va dir. Veieu que si n'haguera dit: "fulanito, ix ací i explica als teus companys com ho has fet" haguera parat l'experiència de cadascú i així la resta probablement no haguéreu pogut disfrutar el vostre petit éxit?, va continuar.

I era veritat, al llarg de la meua educació m'he trobat infinites vegades amb aquesta situació a la qual el més ràpid de la classe era reconegut públicament per la seua rapidesa i els altres... doncs havíem d'admirar-lo.

L'escola d'estiu ha durat una setmana. Hem tingut cinc dies per xopar-nos de Xaro i aprendre coses que normalment havíem oblidat o potser mai n'havíem pensat. És clar que es necessita gent com Xaro per obrir-nos els ulls com a mestres i llavors ser nosaltres mateixos noves "Xaros" que "mostren" als demés aquestes coses per tal de fer pensar (no sé com dir-ho, no es tracta de dir que hem "d'ensenyar" als demés, però sí que comencen a tindre un esperit crític sobre la seua actuació amb els alumnes i aprendre així a realimetar-se i millorar, perquè si la societat canvia, per què no han de canviar també els mestres?). Efectivament, no es tracta de fer veure als altres com som de bons, sinó fomentar l'esperit crític i, per extensió, l'ésser pensant.

Si us plau, més Xaros.

Més Xaros, per favor.

 

 

Per cert: crida a l'escola d'estiu per a que Xaro repetisca el proper any. Jo la pague, si cal. jeje

Més Xaros, per favor

Hui ha sigut ja el quart dia de l'Escola d'Estiu.

I, per ara, deixe per ací la nota (amb intenció de fer un extens escrit pròximament) amb la idea de:

"Més Xaros, per favor"

Supose que tots els que hem fet el curs de matemàtiques a l'Escola d'Estiu estarem d'acord. Sobretot Marga... jiji

 

Us recomane visitar la pàgina de Xaro:

http://xaro.isnow.org

Per tornar les matemàtiques al lloc que els correspon.

 

Bé, ja posaré més cosetes...

Ací podeu veure les Fotos de l'Escola d'Estiu XXXI (actualitzat a divendres matí)

I us deixe els videos d'avui (també us avise que pel fet de que siga jo qui graba tota l'estona i pel fet d'estar apegat a la càmera, cada vegada que parle retumba el so... supose que serà per la meua veu magnífica i potent -de vegades molesta-):


 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Escola d'estiu (esborrany)

Ja portem tres dies d'escola d'estiu. Ni dilluns ni dimarts vaig enrecordar-me'n de portar-ne la càmera de fotos.

Hui dimecres sí que le portada... jiji i ja he penjat les fotos. Pode vuere-les ací:

Fotos Escola d'Estiu

També he pujat uns quants videos:

Canal 9 i el valencià

Això vaig escriure-ho ara fa un temps... i no sé per què no ho havia penjat. Bé, ho pose i ja ho ampliaré més endavant:

 

No sóc valenciano-parlant, però tinc interès amb la llengua que van parlar els meus pares i la llengua que es parla a quasi tota la franja mediterrànea d’Espanya.

Aquest curs he pogut aconseguir una beca per tal de fer la mobilitat des de la Universitat d’Elx fins a la UPC, a Catalunya. És cert que la major part dels catalans veuen normalment la TV3, “la teva”, com diu una campanya de no fa molt de temps. Tot i que a Alacant també podem veure la TV3, aquest any he pogut dedicar-li més temps i comparar-la amb la Televisió Valenciana.

Es podria comparar en continguts, en qualitat, en formes i ideologia... però això ho deixe a un costat per ara. La gran diferència és la llengua: i no es el fet de que allò que es parla a València siga diferent d’allò que es parla a Barcelona. La qüestió és una altra: la llengua predominant en Canal 9 és el castellà, sobretot quan es tracta d’hores punta. A TV3, un contingut en castellà és extraordinari.

Potser diguem que cadascú té el dret de fer la televisió que vullga, no ho dubte. Canal 9 diu que a la seua programació hi ha un percentatge molt gran de continguts en valencià, però que ha d’haver-hi pluralisme.

Pluralisme.

TV1, TV2, Telecinco, Antena3, Cuatro, Localia... són canals íntegrament (excepte l’informatiu regional de TVE) en castellà.

Canal 9, l’única televisió en valencià (descomptant que la TV3 es veu a la Comunitat Valenciana però no hauria de veure’s), té un contingut del 70% en valencià (diuen i no s’ho creuen ni ells).

Fent uns comptes, de 7 canals:

24x7=168 hores/dia de televisió

24x0.7=16.8 hores/dia en valencià

És a dir, un 10% de les emissions a la Comunitat Valenciana són en valencià. Això no és pluralisme lingüístic, sinó televisió castellana amb una petita molèstia en valencià.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres