Relacions

Anit un amic del grup, en un context que no vaig arribar a comprendre del tot, va dir:

"Una relación entre dos personas es un contrato de tiempo determinado que no reporta beneficios a ninguna de las dos partes"

Més enllà de la realitat objectiva o no d'aquesta definició provinent d'un que probablement va estudiar Dret, em va fer pensar. Realment poc tenia jo a dir, massa "sensibilitat" és la meua com per a rebatre aquesta definició. Alguna xorrada vaig dir, però. Tot i així, em fa pensar.

Què és una relació depén de cada persona. I no sols això, depén segons amb quina persona s'estiga. Si parlem de contracte, és sempre verbal i els acords són, en general, les percepcions que té cadascú de què vol i què no vol en una parella. Què vull jo?. Fidelitat i respecte. Sempre tenint en compte que hi ha amor-afecte. Evidentment, si no hi ha un amor-afecte... quin sentit té mantindre la relació?. És clar que cadascú pot tindre unes o altres raons, jo només parle de les que jo en tinc, que perfectament poden canviar.

Supose que, al cap i a la fi, cal despegar-se d'aquella visió de l'amor etern i les relacions ideals que sempre, d'una o altra forma, hem rebut com a models de l'entorn. Perquè aquesta visió és absolutament falsa. Dubte que mai n'haja existit alguna cosa semblant. Però això no és dolent, de fet, és molt més interessant que l'amor i les relacions siguen difícils, que puguen no ser eternes i que no hi haja un "amor universal" al qual tots hem d'aspirar. També potser que hi haja que no ho considere molt més interessant, jo només parle des de la meua humil opinió basada en la meua relació i en les relacions dels que m'envolten.

Admetre que les relacions no siguen ideals no vol dir que llancem tot per la borda i prenguem una posició totalment escèptica al respecte, simplement cal admetre que les coses poden no ser com sempre hem pensat. Jo sé que potser la meua relació no dure tota la vida, però no visc la relació bassant-me en això. Jo m'estime la meua parella i tenim plans de futur, i tenim idees junts de què hem de fer ara i què potser farem més endavant. Sabem que les coses poden canviar, i no precissament perquè la relació s'acabe, sinó per altres moltes coses. Supose que saber amotllar-se a cada situació i a cada canvi de la vida és la clau per no ser infeliços. No dic "per ser feliços" perquè això de la "felicitat" em sembla una "gilipollà", així de clar. El que s'ha d'evitar és l'amargament continu perquè un no siga "feliç", simplement hem d'aconseguir estar satisfets del que som, eixa també potser és la clau.

Aprendre que tot allò que sempre hem pres com a veritat potser no ho siga, no vol dir fer "borrón y cuenta nueva". Aprendre això significa que hem d'afegir els nous coneiximents i experiències a allò que ja sabíem.

Si bassem la nostra relació en el pensament de que un dia s'acabarà, segurament s'acabarà.

Si bassem la nostra relació en altres coses, potser també s'acabarà. Qui sap.

 

¿Dónde tengo que firmar?