Coses de ma mare...

Anit feien el penúltim capitol de "Lost" a la FOX. Ma mare i jo estaven preparats per veure'l i com que encara no havíem sopat, la meua mare em va convènçer per demanar una pizza. Ja feia molt de temps que jo no demanava una pizza, així que tot i que vaig resistir-me una mica, al final vam demanar-la (una mitjana i un kebap d'aquestos de telepizza).

La pizza estava molt bona, i el capitol de "Lost" no va estar malament.

 Va arribar l'hora de llitar-se. Em va costar una mica dormir-me, em sentia pesat -què estrany- i tota la nit he dormit fatal. Aquest matí ja m'he preparat per dir-li a ma mare que ja no demanarem pizza mai més. Doncs bé, s'ha aixecat la meua mare i el primer que em diu és:

"He dormido fatal. Yo creo que fue por el flan que me comí después de la pizza."

"Seguro", li he dit jo.

 

Clar que sí, és que el flan és molt dolent. És com aquella persona que va empassar-se vuit hamburgueses del mcdonalds, després es va prendre una poma i va dir: "Uf! Crec que la poma m'ha caigut malament...".

És que s'ha d'anar en compte amb les pomes, de quan en quan ixen dolentes. No com les hamburgueses o les pizzes, que són lleugeretes i saludables.

En fi, ja no comprarem més flans, no siga que estiguen dolents.