Blogia
Incoherències

Dret a decidir

Discutint a un fòrum amb una persona me n'he adonat de com explicar la meua posició front als nacionalismes, el dret a decidir i demés coses.

Partint de què hi ha coses a aquest món que canviaran, que la pàtria basada en banderes, himnes i noms de ciutats i països és producte de la imaginació de l'home, quin sentit té sentir-se d'una terra? Ja siga Espanya, Catalunya, València o qualsevol altra.

Comentava en aquest fòrum que allò que m'estremeix quan torne a Alacant és veure el meu carrer, les muntanyes que es veuen al arribar i que puc veure des de ma casa. El carrer de la meua nòvia i tot allò que te a veure amb l'entorn que m'envolta. Si n'hi ha una terra que m'estremeix, és aquesta. No té nom, no té himnes, ni banderes. Allò que m'estremeix de veritat té més a veure amb la terra... i amb allò que jo he viscut a ella.

A l'igual que ara Barcelona m'estremeix i l'aprecie, perquè ací hi han coses que he viscut i que es guarden a dins del meu pit...

Per això, tenint en compte que els sentiments que hui puguen tindre alguns potser que demà siguen diferents i mai es poden considerar millor o pitjors que els nostres sentiments. Per a mi, la independència no ha d'estar bassada en sentiments patriòtics, sinó en un projecte viable amb uns fins concrets. I per això si algú defensa això i la gent el recolça... per què no permitir-ho?.

On arriben els límits de decisió? Quanta gent s'ha de convéncer?. És clar que el límits haurien de fixar-se. Si l'Estat Espanyol actual és producte més de guerres, dictadures i reignats... Per què no es pot començar democràticament un procés al qual la gent decidisca què vol de la seua terra?.

 Edite per enllaçar amb un altre article que he escrit i que té relació: Article relacionat

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres