Blogia
Incoherències

El experimento

Hui he vist "El experimento".

Primer dir que em sorprèn no haver conegut abans aquesta pel·lícula. Més enllà de la "profunditat" del tema, la pel·lícula en si està ben feta, amb una trama interessant bé desenvolupada i desenllaçada. Em resulta curiós no recordar si la pel·lícula va tenir cert "impacte" o no quan es va estrenar a Espanya.

Des del principi s' aprecia el per què de la separació entre uns individus i altres (guàrdies i reus), sembla bastant clar que els guàrdies tenien un perfil relacionat amb la direcció de persones i per tant amb una certa estima per l'ordre i les "coses ben fetes". Supose que els que reuniren certs requisits serien guàrdies i la resta, presos (em referisc a que el que es pretenia era veure qui podia ser guàrdia i no definir qui era guàrdia i qui pres). Bueno, és una suposició.

Supose que voler que les coses estiguen "en ordre" no sol ésser un problema. El problema arriba quan l'"autoritat" es dóna a un individu per establir l'ordre. Però com "l'ordre" és com "la justícia", és a dir, IDEES a l'estil Platònic, la influència de l'home vicia aqueixos conceptes pel fet d'ésser home. L'"autoritat" hauria d'éser donada a individus "selectes" i que pogueren considerar-se el més imparcials i el més lògics possibles: en la pel·lícula, qui tenien l'autoritat al final no trobaven altra forma d'imposar-se que mitjançant la violència i la humiliació.

Potser això falla al nostre "sistema de l'ordre", i potser és el que pot ser que reivindique la pel·lícula. No conec la situació a presons reals, no conec l'actuació de l'autoritat en casos "durs". Però sí tinc moltes vegades la impressió que policies i guàrdies civils tenen un cert "tarannà de superioritat" que no m'agrada. Però també entenc que moltes vegades aqueix "tarannà de superioritat" és l'únic que serveix per poder mantenir l'ordre en certes situacions perquè els "desordenants" (no vull anormenar-los delinqüents, ja que seria només un menut grup del total de factors que "trenquen" l'ordre) no se'ls posen xulos.

Ara bé, probablement no hi ha alternativa i el sistema de l'ordre arriba a aqueixos casos extrems i no podem evitar-lo. Per tant... quina és la solució?. La solució seria que no haguera d'haver-hi cap sistema de l'ordre, perquè el sistema en sí està corromput. "Tots hauríem d'ésser ordenats".

Però llavors estaríem en un món anàrquic i meravellós on tots respectaríem les nostres llibertats i seríem feliços i menjaríem perdius.

Com la vida mateixa...

Per tant, ja que l'home és imperfecte, els seus sistemes són imperfectes i és quasi impossible evitar casos a la realitat similars als de la pel·lícula (que segur que n'hi ha de molt molt més forts).

Es tracta de vigilar als que vigilen. I potser es tracta de tancar els ulls i no fer cas. Es tracta, al cap i a la fi, de seguir sent incoherents a una cosa més no?.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres