Taronja valenciana
A la meua tia li han comprat aquest any l’arroba de taronjes a 1,98 €/kg. Un preu ridícul.
El preu de la taronja no ho decideix la meua tia, això té certa lògica. Tampoc ho decideix el col·lectiu d’agricultors. També te certa lògica ja que el client també hauria de participar amb la seua opinió sobre el preu de la taronja.
Hi ha competència. El mercat s’està liberalitzant i els productes que provenen de l’exterior tenen (això diuen) un preu més petit que el que nosaltres oferim.
Aleshores, els agricultors hem de reduïr els nostres preus per tal de fer el nostre producte competitiu.
Ara bé, no som nosaltres, ni els clients, qui decidim el preu de la taronja. El preu de la taronja el fixa un intermediari, que li’n dóna igual comprar a un agricultor de València, d’Alacant o del Marroc. Ell vol el màxim benefici.
Aquest intermediari fixa el preu, i no hi ha res a dir. A més, a més, però, utilitza un mode de pagament asfixiant per als agricultors, que té molt a veure amb el conegut amb sistemes aplicats a la indústria, uns sistemes que asfixien a qui es troba al principi de la cadena: no ens paga la taronja fins que ell l’haja venut (hem rebut el pagament ara de la taronja que li vam vendre l’any passat).
No podem pujar els preus, perquè si no, qui ens compra la taronja li la comprarà a un altre per un import més barat.
Això no és rentable per nosaltres, perquè hem arribat a un punt al qual els ingresos no superen les despeses i per tant, perdem diners.
M’he fixat en un altre producte espanyol que també hauria de tindre una situació semblant: el plàtan de Canàries. Els cost de producció ha d’ésser necesàriament més car que als països on es produeix també plàtan. En canvi, continua sent un producte codiciat.
No és la taronja valenciana la millor del món?. Per què si és així els agricultors hem de plantejar-nos deixar de produïr perquè els guanys no ens donen ni per pagar les despeses?.
És curiós que tothom tinga ben present que davant un plàtan de Canàries i un d’altre lloc, tot i que puga ser més car el de Canàries, el compre: perquè és de Canàries.
Per què això no passa amb la taronja valenciana?. Crec que la pregunta és de fàcil resposta: no hi ha promoció de la nostra taronja. Tenim a la Comunitat Valenciana una "Ciudad de Luz" i una "Terra mítica" que només ens donen disgustos i que ningú no ha demanat i, en canvi, no hi ha publicitat ni promoció dels nostres productes. No hi ha conciència a Espanya de la taronja valenciana com la que n’hi ha amb el plàtan canari.
És millor gastar-nos els diners en el turisme que no en la indústria o l’agricultura. Les campanyes de la Generalitat en aquest termini no van més enllà del Pla Hidrològic o de culpar al demés dels mals que ells mateixos han creat.
Peró no vull acusar ningú, simplement fer pensar amb la següent pregunta:
No pensa el govern de la Generalitat Valenciana que ha invertit massa diners en el turisme i molts pocs diners en els sectors més desafavorits com l’agricultura i la indústria?
No podem trencar el dinamisme d’una economia bassada en varis pilars (indústria, agricultura, turisme) i fer que es sostinga sols en un pilar que per sí mateix no és sostenible: el turisme.
El preu de la taronja no ho decideix la meua tia, això té certa lògica. Tampoc ho decideix el col·lectiu d’agricultors. També te certa lògica ja que el client també hauria de participar amb la seua opinió sobre el preu de la taronja.
Hi ha competència. El mercat s’està liberalitzant i els productes que provenen de l’exterior tenen (això diuen) un preu més petit que el que nosaltres oferim.
Aleshores, els agricultors hem de reduïr els nostres preus per tal de fer el nostre producte competitiu.
Ara bé, no som nosaltres, ni els clients, qui decidim el preu de la taronja. El preu de la taronja el fixa un intermediari, que li’n dóna igual comprar a un agricultor de València, d’Alacant o del Marroc. Ell vol el màxim benefici.
Aquest intermediari fixa el preu, i no hi ha res a dir. A més, a més, però, utilitza un mode de pagament asfixiant per als agricultors, que té molt a veure amb el conegut amb sistemes aplicats a la indústria, uns sistemes que asfixien a qui es troba al principi de la cadena: no ens paga la taronja fins que ell l’haja venut (hem rebut el pagament ara de la taronja que li vam vendre l’any passat).
No podem pujar els preus, perquè si no, qui ens compra la taronja li la comprarà a un altre per un import més barat.
Això no és rentable per nosaltres, perquè hem arribat a un punt al qual els ingresos no superen les despeses i per tant, perdem diners.
M’he fixat en un altre producte espanyol que també hauria de tindre una situació semblant: el plàtan de Canàries. Els cost de producció ha d’ésser necesàriament més car que als països on es produeix també plàtan. En canvi, continua sent un producte codiciat.
No és la taronja valenciana la millor del món?. Per què si és així els agricultors hem de plantejar-nos deixar de produïr perquè els guanys no ens donen ni per pagar les despeses?.
És curiós que tothom tinga ben present que davant un plàtan de Canàries i un d’altre lloc, tot i que puga ser més car el de Canàries, el compre: perquè és de Canàries.
Per què això no passa amb la taronja valenciana?. Crec que la pregunta és de fàcil resposta: no hi ha promoció de la nostra taronja. Tenim a la Comunitat Valenciana una "Ciudad de Luz" i una "Terra mítica" que només ens donen disgustos i que ningú no ha demanat i, en canvi, no hi ha publicitat ni promoció dels nostres productes. No hi ha conciència a Espanya de la taronja valenciana com la que n’hi ha amb el plàtan canari.
És millor gastar-nos els diners en el turisme que no en la indústria o l’agricultura. Les campanyes de la Generalitat en aquest termini no van més enllà del Pla Hidrològic o de culpar al demés dels mals que ells mateixos han creat.
Peró no vull acusar ningú, simplement fer pensar amb la següent pregunta:
No pensa el govern de la Generalitat Valenciana que ha invertit massa diners en el turisme i molts pocs diners en els sectors més desafavorits com l’agricultura i la indústria?
No podem trencar el dinamisme d’una economia bassada en varis pilars (indústria, agricultura, turisme) i fer que es sostinga sols en un pilar que per sí mateix no és sostenible: el turisme.
0 comentarios