Blogia
Incoherències

Limitació

Això és d'alguna forma continuació d'aquest altre... Ciencia y Religión

___________________

Continue pensant en la relativitat de les coses. L'altre dia seguia pensat sobre la relativitat de pensar/creure en un ésser superior.

És curiós que no conega cap cultura que no haja fet culte a cap tipus d'ens ja siga abstracte o material. Realment sembla que el culte no és el principi mateix, sinó la conseqüència de la cerca de l'ésser humà per intentar explicar el món que l'envolta. Quan no trobem explicació és quan comencem a cercar raons que estiguen per sobre de la raó mateixa. I llavors és quan es creen els cultes a allò que no podem explicar.

Cal preguntar-se si tot és explicable. Si, com al llarg de la història s'ha pogut veure, els fenomens de la natura poden explicar-se. I és que, realment, la natura no és gens fàcil d'explicar. Avui en dia només podem explicar fenòmens que tinguen un nombre limitat de variables. Aquells fenòmens on intervinguen massa variables són quasi inexplicables més enllà de certes suposicions o prediccions basades en models més simples o principis considerats universals -limitats, és clar-.

És a dir, recopilant, tenim per un costat que totes les cultures creuen en un ésser superior -suposadament perquè no troben hi ha coses que no es poden explicar- i, per altra part, una ciència molt limitada que intenta, de mica en mica, explicar el món que ens envolta.

És important adonar-se de que la ciència està molt limitada. Tot i que el món que ens envolta és ciència, està bassat més en la pràctica que en l'explicació teòrica de les coses, sabem que això funciona perquè l'experiència ens ho ha mostrat així: sempre que fem això, passa això. I és quan ix la ciència com a estudi: intentant explicar per què quan fem això, passa això. És molt probable que tot puga ser explicat on explicar significa, a nivell científic, descriure. És molt probable que puguem descriure tota la natura, però per ara no sabem res. En comparació amb tot el que podem saber, estic segur que d'allà com estavem milers d'anys fins ara, el percentatge aprés de com és la natura és mínim. Realment, allò més important no és descriure la natura, és plantejar-se-ho. Plantejar que això pot ser descrit sense haver d'assignar la raó del funcionament a un ésser superior que d'una forma inexplicable faça que siga així: que quean passe això, passe això altre per causa divina.

L'explicació científica de la natura no té res a veure amb l'explicació religiosa. Els métodes no són els mateixos i l'aplicació dels resultats no tenen res a veure. La ciència només es fica amb la religió quan explica allò que la religió va intentar al seu dia sobre la natura mitjançant eines sobrenaturals. Ja fa molt de temps d'això.

El conflicte actual es centra sobretot als EEUU amb l'aplicació del "Disseny intel·ligent" com a teoria equiparable a la "Evolució de les espècies". Potser que l'evoluciò de les espècies estiga completament equivocada, potser que realment nosaltres siguem desdendents de les mosques, qui sap. Però els principis que s'han utilitzat per explicar aquesta qüestió varien infinitament en cas d'ésser a nivell religiós o nivell científic. Bé, no li pegaré més voltes, que em sembla que ja ho vaig fer l'altra vegada.

 

És important conéixer que la ciència és molt limitada i que, gràcies a que no ho sabem tot, la ciència avança i avancem nosaltres. No parle de tecnologia -no confonem termes, la ciència va més enllà de la tecnologia-, parlem de la necessitat de l'ésser humà de trobar explicació al món que l'envolta. Cadascú pot trobar l'explicació que vulga, però... quines explicacions són extrapolables i poden ser acceptades com a "aproximadament veritables" per tothom?.

La ciència no pot explicar Déu. Perquè Déu és molt més enllà de la ciència. I això a la ciència no l'interessa.

0 comentarios