Blogia
Incoherències

De la radiació i les seues mesures

Aquest any vaig fer un curs de Tecnologia Nuclear que va ser molt, molt interessant. Això que pose ara ací ho vaig escriure ara ja fa un temps a emulemovie i he cregut que no estaria malament posar-ho al blog. Crec que pot servir per introduir una miqueta quins tipus de radiació hi ha i com es mesura.

 

Per començar, cal dir que hi ha tres tipus de radiacions:

  • Radiació alfa
  • Radiació beta
  • Radiació gamma

Els dos primers tipus fan referència a partícules i la radiació gamma està relacionada amb ones. Les radiacions les emeten àtoms inestables. La inestabilitat és produeix degut a la repulsió entre els protons del nucli. Mai t’has preguntat com pot ser que els protons es mantinguen units al centre de l’àtom tot i ser de la mateixa càrrega positiva. Aquesta unió es deu a la Força Nuclear Forta, que és una força que sols té importància quan els protons són molt, molt a prop entre ells, i es quan aquesta força nuclear forta supera a la força de repulsió elèctrica que tots coneixem.




Abans de començar a parlar de quina és la seva procedència cal que parlem dels materials radioactius, la radiació còsmica i el seu origen.

A la Terra podem considerar dos tipus de radiacions: aquelles radiacions que provenen de l’espai (radiació còsmica) i les radiacions que provenen dels materials de la terra (radiació terrestre).

La radiació còsmica té com a origen les radiacions emeses pel Sol, estrelles i radiacions provinents del Big bang i d’explosions de supernoves (estrelles que ja han cremat tot el seu combustible i finalment esclaten). Aquesta radiació còsmica es composa per muons, protons, neutrons que tenen moltíssima energia però que són frenades per l’atmosfera i quan ens arriben a nosaltres ja no són dolentes (o millor dit: ja no són tan dolentes).

La radiació terrestre té com a origen elements que es varen formar els "primers dies" d’existència de la Terra, sobretot el potasi-40 i el carboni-14 (o 12, ara no me’n recorde). També està produïda per l'urani que hi ha a la Terra... hi ha a tot arreu!!!. L'urani és un element que és present a quasi tot el món. L'urani també és pare del radó radioactiu que també suposa un gran percentatge de la radiació terrestre.

Ara que ja sabem les fonts naturals de raciació, parlem de la radiació en si mateixa:
 

  • Radiació alfa


La radiació alfa és simplement nuclis d’heli. Si no ho sabeu, l’heli és un àtom que conté dos protons i dos neutrons al nucli i dos electrons al voltant. Quan un àtom és radioactiu i emet radiació alfa, allò que està emetent és un conjunt de partícules formades per dos neutrons i dos nuclis d’heli cadascuna. Aquestes partícules són molt grans (en comparació amb la radiació beta). Pel fet de ser molt grans, quan han de travessar una paret, superfície o la mateixa pell, xoquen amb tot i no hi arriben gens profund. Per això, la radiació alfa no arriba a ser perillosa quan és externa a la pell ja que no hi arriba més profund que la capa de pell morta que té el cos. No seria el mateix si ens empasséssim un material que emetés radiació alfa ja que aquesta radiació si que ens faria mal dins del cos a les cèl•lules vives.

  • Radiació beta


La radiació beta són electrons. Els electrons són molt més petits que els protons i neutrons. Un protó es mil vegades un electró. Es a dir: una partícula alfa és quatre mil vegades més gran que una partícula beta. Per això, la radiació beta pot travessar més fàcilment les superfícies.


D’aquestos dos tipus de radiacions és més o menys fàcil protegir-se. Simplement hem de triar un material concret. Crec que per al cas de les partícules beta, amb un o dos mil•límetres d’alumini és suficient per protegir-nos. I de la radiació alfa ja hem vist que el major perill és empassar-se un material que emeta aquest tipus de radiació.

  • Radiació gamma


Aquesta és la radiació perillosa: és molt energètica, arriba molt profundament i reacciona amb l’ADN, l’ARN, l’aigua de les cèl•lules...

La radiació gamma ja no és cap tipus de partícula: és una ona d’energia molt energètica i per això és la principal radiació a tindre en compte als diferents blocs de seguretat d’una central nuclear. Per protegir-nos de la radiació gamma necessitem proteccions molt bones. Per poder anul•lar les radiacions del reactor d’una central es necessiten gruixuts molt grans de formigó per tal de que no escape la radiació.



MESURES


Per a mesurar la radiació s’utilitza l’anomenada “Dosi de radiació”. Aquesta dosi és l’energia absorbida per unitat de massa. És a dir, un fotó (radiació gamma) amb una energia de 1 MeV (mega-electron-volts) és absorbit per un kg de ... (del que siga).

Les unitats s’expressen en J/kg (julis per kilogram, tant el juli com el MeV són unitats d’energia). Quan parlem de radiació absorbida per una persona, a aquesta unitat se l’anomena “Sv” (sievers), és a dir, un siever és un juli absorbit per un kilogram.

Per als casos generals, la unitat se l’anomena “Gy” (gray). És el mateix que el Sv, simplement, el Sv, és per destacar el cas de que siga una persona qui absorbeix la radiació.


Per la radiació natural que abans parlàvem, el total que un cos rep a l’any és de l’ordre d’uns 1-2 mSv/any (mili-sievers a l’any). Segons el lloc on visquem o de si anem o no a fer-nos un tac al metge e inclús un vol transoceànic fan que aquestos nivells naturals de radiació que rebem siguen molt més grans que la taxa normal de dosi. Per exemple, en un vol transoceànic, com que els avions volen molt alt, la radiació còsmica rebuda és molt major ja que perdem part de la protecció que l’atmosfera ens dóna.

A una central nuclear les zones es classifiquen segons la radiació que es pot rebre estant-hi en elles. La zona on es troba el nucli es d’accés prohibit ja que en molt poc temps es podria rebre en un minut una radiació molt major que la que podem rebre en tot un any de forma natural. Després hi ha zones d’accés de temps limitat, zones vigilades i zones controlades.

1 comentario

Nawsmeensedam -

Hi friends I am new here. I have found something very interesting. Can you save $500+ by Christmas? You can try and here's how.
Stop paying for things you don't use. If you have not set foot in the gym since your New Year's resolution, ditch it. Cancel the subscriptions for magazines and papers you don't read. You can also raise your deductibles for home and auto insurance. Conservatively, that's $50 a month.