Blogia
Incoherències

GNU/Linux

Windows Vista, falten 30 dies

 
Doncs ací el tenim. Amb un embalatge ben bonic. Brillant, negre, seriós. Segur que si l'obrim ens quedarem encegats pel seu esplendor. 

L'altre dia no ho vaig poder evitar i vaig provar-lo. Volia pegar-li una ullada i, la veritat, em va deixar una mica indiferent. L'aspecte gràfic ha canviat, s'ha netejat la cara. Després de cinc anys era el mínim que podien fer. Han canviat els ordres dels menús, ara han posat una espècie de barra d'eines a la dreta amb rellotge analògic i tot.

Ja podeu anar-vos fent a la idea de que aquest windows és el que serà a tots els ordinadors d'ací a no molt de temps. L'eixida al públic serà a partir de gener, cosa que potser fotrà als mediamarkts i altres tendes d'informàtica, doncs la gent s'esperarà a l'eixida del windows per tal de comprar-se l'ordinador. Vegeu fins a quin punt controla Microsoft el món informàtic?

Aquest windows també té problemes de compatibilitat amb versions anteriors, vosaltres mateixos podreu comprovar-ho quan proveu d'instal·lar alguns programes, jo ja n'he tingut problemes amb el programa de disseny d'estructures CYPE i la solució no és del tot senzilla (es pot aconseguir, però).

Jo només recomane que la gent gaudisca d'aquest windows, perquè potser, dins de cinc anys, ja tindreu GNU/Linux als vostres ordinadors. Això ho dic perquè des que va eixir el Windows XP, GNU/Linux ha avançat d'una forma vertiginosa fins a punts inimaginables. La millor forma és que ho comproveu vosaltres mateixos: 

Incoherències de l'educació

Avui en dia és estrany que un alumne, ja siga a l'escola, l'institut o la universitat, presente un treball escrit a mà. No, ara ho fem tot amb el Microsoft Word, una eina amb molta utilitat i que ens ajuda a aconseguir un bon resultat (ajuda, no que ho fa).

També amb d'altres programes com l'excel o potser el powerpoint o qualsevol altre que s'utilitze a les aules d'informàtica. Els mestres donen la seua classe i els alumnes ens ocupen de piratejar el programeta en qüestió per poder treballar amb ell a casa.

Espereu un moment. Què he dit? He dit "piratejar"?.

Ummm, així que els alumnes hem de piratejar un programa per poder treballar amb ell a casa. Clar, com els programes són molt cars, no podem permetre'ns-ho. I hem de piratejar. Ja sabeu, agarrem la barca i anem a Eivissa i a Mallorca. I si tenim presa anem a Tabarca, que queda més a prop. Hi ha qui a les seues odissees arriba amb l'última versió de l'Office o amb l'últim programa de càlcul que ha eixit al mercat.

Eixos alumnes són herois. Els mestres haurien de donar-los un premi. "Pirata de l'any" l'anomenaríem.

Clar, el que passa és que els pirates no són legals i s'ha d'anar en compte amb En ZP, que s'ha empenyat en defendre la propietat intel·lectual, fins a punts absurds. I això inclou el MS Office.

 Bé, diem, però els alumnes han de poder treballar a casa. I ho fan això o... no fan res. I han d'estar preparats per a les empreses a les quals treballaran. 

 

Ja. No fan res. O es paga o es pirateja.

 

www.openoffice.org

www.koffice.org

www.abiword.org 

Persuasió

Ja fa uns dies, parlant amb un amic, em va recomanar un llibre sobre Sistemes Operatius. El llibre en qüestió és aquest:

http://biblioweb.sindominio.net/telematica/command_es/

(podeu descarregar-lo en pdf o script)

Bé, doncs el meu amic no és gens fan de la informàtica. Aquest llibre li'l va recomanar un professor que té de flash. El meu amic treballa normalment amb Mac, perquè el seu treball té molt de disseny gràfic i vídeo, i perquè MacOSX és meravellós (meravellosament tancat, li dic jo). Sempre li he comentat a aquest amic que prove GNU/Linux (que no "Linux" a seques, que només és un nucli que sense el projecte GNU no seria el que és, i viceversa). El meu amic sempre m'ha evitat quant a aquest tema, en general en el meu grup em consideren una miqueta pesat quant al programari lliure i la seua filosofia, i aquest, que és el meu millor amic, doncs més.

 


 

Doncs el meu amic va començar a llegir el llibre. I als pocs dies, quan va poder comentar-m'ho, em va dir:

"He estat pensant a provar GNU/Linux [evidentment ell va dir "linux"], la veritat és que aquest llibre m'ha deixat clares algunes coses sobre la inseguretat que un sistema operatiu siga completament tancat i el control que els desenvolupadors d'aquests programes privatius puguen exercir sobre nosaltres." (no ho va dir així exactament, però era això el que volia dir).

És a dir, que després d'intentar per activa i per passiva que els meus amics es consciencien a usar GNU/Linux, he descobert que han de ser ells mateixos qui ho descobrisquen. Segur que hi ha algú que s'explica millor que jo.

Per això, prenent com punt de partida aquest llibre que "va convèncer" a algú tan "escèptic" com el meu amic sobre el tema de la importància de la llibertat -o almenys, l'obertura- del Programari, crec que canviaré un poc la meua forma d'actuar quant al tema. Per a "convèncer" als altres, és necessari ésser persuasiu... i jo no ho sóc. Així que prenc prestades altres persuasions...

En fi, que aquest llibre ha de servir també per a nosaltres mateixos, els qui ja fomentem el software lliure. La filosofia del programari lliure és més important que el programari lliure en si mateix, igual que la idea de llibertat és més important que la llibertat en si mateixa. Pot sonar idealista, però això és perquè vivim a una societat on la idea de llibertat està en procés d'oblit degut al fet que ens creiem lliures.

En la mateixa pàgina de l'enllaç que us he posat, és possible veure una llista d'altres llibres. Us ho deixe ací:


http://biblioweb.sindominio.net/telematica/

Poquet a poquet

Sí, ja sé que sóc pesaet... (ho dic per l'Elena que segur que llegeix això).

 És que he trobat, via blog de Vicent Cubells, una traducció molt bona que ell mateix ha fet al català (variant occidental-sud) de raons per les quals utilitzar gnu/linux.

Vos deixe l'enllaç ací mateix per a que li pegueu una ullada i el passeu als vostres amics (i, si voleu, podeu subratllar els termes clau i comentar-los entre vosaltres i després fer una petita redacció).

Raons per les quals utilitzar gnu/linux

I és que tot això ix a causa d'un interessant debat que sempre hem tingut aquells que utilitzem gnu/linux:

Per què feu servir gnu/linux?

Osti tu, què pesadets que som. En fi, tot radica en la importància de que el software siga lliure i que no ens passen coses com que el mòbil funcione malament i que nosaltres mateixos no puguem arreglar-lo perquè és un sistema tancat i l'hem d'enviar a Taiwan a que el nen xinet de torn l'arregle.

 

Per cert, estic preparant el post d'estats de conciència a la vida... jiji, què malament que estic. Això és pels examens. Ah, i he recuperat les fotos del mòbil que he fet durant tot aquest any, tremoleu amics, perquè són fortetes. ajajajjajajja (riure de malo malote).

Ah, y a los yoguis, ya os vale de restregarme vuestras maravillosas clases por la cara. Eso sí, ayer os comieron el coco, menos mal que me fugué.

Petonets a tothom 

Esteu aprovats...

Bé, no és que la meua pàgina siga molt visitada, però sembla que unes huit persones diàries rellisquen al web i arriben per ací.

Gràcies a Google Analytics, es poden veure algunes estadístiques com quin navegador web utilitzeu així com el vostre sistema operatiu.

Veiem. En general, a tot internet, el firefox té un ús del 13% del total i l'explorer un 83%, ho podem veure a la següent imatge (si punxeu es veurà més gran):

 

Bé, doncs ara comparem amb vosaltres, qui visiteu la meua pàgina web (també, si punxeu a les imatges que hi ha ara, les voreu més grans):

És a dir, quant a navegadors, utilitzeu el 50% l'explorer i la resta utilitzeu la gran majoria firefox o l'opera. Cal dir que l'opera no és codi obert, així que tot i que està bé que no siga l'explorer, la qüestió és defendre el software lliure -siga o no gratuït-. En fi, és bona notícia que qui em visiteu sigueu "diferent" a la resta (ja sé que a molts de vosaltres he sigut jo mateix qui us ha posat el firefox... però bé, no importa quina siga la raó...).

Per altra part, també és interessant veure quins sistemes operatius utilitzeu. Ací és més dificil que vos iscau de la mitjana, però també sou sorprenents. Al següent gràfic teniu les estadístiques dels sistemes operatius que utilitzeu al visitar aquesta web:

Vosaltres utilitzeu un 30% GNU/linux, a internet s'utilitza normalment (segons estadístiques que jo no m'acabe de fiar) un ¡¡¡0.44%!!!

 



Ara sí... ¡¡¡FELICITATS A TOTS VOSALTRES!!! Esteu molt a fora de la mitjana i per tant, fora del sistema.

Així que, ja sabeu, a utilitzar GNU/Linux i Mozilla Firefox:

 

 

Alternativa per veure vídeos Flash a GNU/Linux

Al blog de Vicent Cubells he pogut llegir un article molt interessant sobre com visualitzar vídeos Flash (els de YouTube) a GNU/Linux sense haver d'utilitzar software privatiu.

I és que com ja s'ha comentat moltes vegades, l'alternativa lliure de flash encara és una mica verda. Cubells, ens dóna un camí alternatiu que consisteix en baixar-se el vídeo amb un programa amb llicència MIT per després poder visualitzar-lo.

Potser el camí és més llarg, però com diu ell mateix:

"Potser la primera opció [utilitzar flash] la desestimes si tens estima per la llibertat i penses que no és bo tenir programes propietaris en un sistema lliure, perquè quan vulga el seu propietari pots deixar de poder veure els teus vídeos o els d’altres. Llavors, igual optes per la segona opció [buscar-ne un reproductor lliure]. Qui sap. En tot cas, ambues opcions t’obliguen a cercar el programa, instal·lar-te’l i configurar-lo al teu sistema."

No conec cap reproductor lliure que puga reproduir vídeos de YouTube, així que aquesta és, per ara, l'alternativa lliure per veure vídeos Flash a GNU/Linux.

Estranyat...

L'últim article que he escrit ací al blog (el de "Què passa amb Flash a GNU/Linux?") vaig enviar-lo a Puntbarra perquè el considerava interessant...  i, de fet, me'l van publicar a la portada (als 3 o 4 dies després d'enviar-lo).

Estava jo tan content quan ahir a la nit, quan vaig anar a pegar-li una nova ullada a Puntbarra, quan veig que el meu article ja no hi era a la portada. És clar que és una xorrada que siga o no siga a la portada, em sorprén, però, que l'hagen posat i després l'hagen llevat.

És curiós perquè va haver-hi un comentari d'un visitant que deia que no sabia com podiem fer publicitat del software privatiu com és flash, jo li vaig respondre que en cap moment feia promoció, sinó que simplement qüestionavem el futur de flash a GNU/Linux.

El meu article continua a la pàgina, però no a la portada:

 http://puntbarra.com/node/2932

No sé si la persona que em va respondre tenia res a veure amb la web i força suficient per tal de llevar l'article de portada. Volia participar-hi sovint, ja que tenia en ment fer una pàgina del mateix tipus en català, però al veure puntbarra, em vaig dir que no calia. Ara bé, veient com m'han tractat (si realment ha sigut pel que m'imagine) i veient que hi ha molt poca mobilitat doncs... reneix la idea de crear una pàgina web d'informació sobre software lliure en català. 

Què passa amb Flash a GNU/LInux?

No fa gaire temps vaig llegir un article a VivaLinux (article) on es deia que als blogs d'Adobe parlaven de que estaven tenint problemes per migrar les futures versiones 8 i 9 del Flash-Player per a GNU/Linux.

I això és un problema que poc a poc els linuxers anem veient: les pàgines que ens demanen una versió més nova de flash cada vegada són més. En general ens demanen la versió 8 i nosaltres encara estem amb la 7, i adobe no trigarà gaire en treure la versió 9.

Sé que hi ha versions lliures de flash, no són molt bones, però. En general serveixen per visualitzar certes animacions flash molt senzilletes, però moltes no poden reproduir-les i dels videos i animacions més complicades i interactives no en vull ni parlar...

Segons diuen a l'article de VivaLinux: "Así, la condición impuesta por Adobe para el Flash Player de Linux es clara: todo o nada. O consiguen implementar todas las funcionalidades o no se larga al público."

Es pot pensar que la decisió final d'adobe és no fer versió per a GNU/Linux del flash-player... Seria una noticia relativament dolenta, perquè potser així ens posariem les piles al món del software lliure per tal de crear una aplicació -al menys de visualització- que siga igual -o millor- que el flash-player original.

Ja existeixen projectes als quals ens hem de fixar:

  • Flash for Linux
  • Qflash (projecte desat)
  • Uira (els desenvolupadors del qflash han desat el projecte i sembla que ara es dediquen a Uira... esperem que els vagi bé, el projecte és molt nou)

En fi, que per ara tenim un futur una mica incert que esperem no trigue molt a desvetllar-se.

 


 

Instal·lar XGL/Compiz a l'Ubuntu Dapper (amb NVIDIA i x86)

Bé, després d'haver provat el XGL seguint una guia molt facileta, he decidit traduir-la per a qui vullga provar-ho.

L'original podeu trobar-lo a: Ubuntu HOWTO'S

Aquesta guia és per instal·lar i fer còrrer l'XGL/Compiz a l'Ubuntu Dapper, amb una targeta NVIDIA (la meua és una 6800XT) i amb una arquitectura x86.

 

1. Instal·lar l'acceleració gràfica 3D de l'NVIDIA.

Per fer-ho, considere que la millor manera és utilitzar EasyUbuntu.

Heu de fer el següent:

Copieu i pegueu a consola el següent (ho heu de fer línia per línia executant cadascuna):

# wget http://easyubuntu.freecontrib.org/files/easyubuntu-3.022.tar.gz
# tar -zxf easyubuntu-3.022.tar.gz
# cd easyubuntu
# sudo python easyubuntu.in


L'últim comand executa l'easyubuntu. Veureu que hi ha pestanyes i a cada pestanya podeu triar opcions d'allò que voleu instal·lar. A l'última pestanya hi trobareu l'opció de descarregar i instal·lar el driver d'NVIDIA. Quan acabeu d'instal·lar-lo, haureu d'executar:

sudo dpkg-reconfigure xserver-xorg
I quan vos demane el tipus de targeta, en lloc de "vesa" o "nv", heu de triar "nvidia". A la resta de preguntes simplement les deixeu per omissió.

Una vegada reconfigurat, reengegueu les X (amb cyrl+alt+esborrar) i comproveu que si executeu l'ordre següent vos ix una cosa semblant:

mdk@ubuntu:~$ glxinfo
name of display: :0.0
display: :0 screen: 0
direct rendering: Yes

....
client glx vendor string: NVIDIA Corporation
client glx version string: 1.4
client glx extensions:

...
GLX_EXT_import_context, GLX_SGIX_fbconfig, GLX_ARB_get_proc_address
OpenGL vendor string: NVIDIA Corporation
OpenGL renderer string: GeForce 6800 XT/PCI/SSE2/3DNOW!
OpenGL version string: 1.2 (2.0.2 NVIDIA 87.62)
OpenGL extensions:
...

El que és important és que vos aparega que fa referència a NVIDIA i no a "mesa" (que és el que Ubuntu instal·la per defecte).

Bé doncs, ja tenim acceleració. Tot i així, encara hem de canviar algunes coses del fitxer xorg.conf.


1.1. Editar l'xorg.conf.

Utilitzeu el programa gedit per obrir el fitxer:

sudo gedit /etc/X11/xorg.conf

I ara heu de editar les següents seccions (cal que afegiu o comenteu les línies que s'indiquen):

A la secció "Module" heu de comentar la línia que fa referència a "Load "dri"":

Section "Module"
Load "bitmap"
Load "ddc"
# Load "dri"
Load "extmod"
Load "freetype"
Load "glx"
Load "int10"
Load "type1"
Load "vbe"
EndSection

A la secció "Device" heu d'afegir les línies que ixen ací i que a vosaltres no vos isquen:

 Driver "nvidia"
Option "NoLogo" # This option disable the startup logo. optional.
Option "RenderAccel" "true"
Option "Triplebuffer" "true"

 

Assegureu-vos que a la secció "Screen", el defaultdepth està a 24:

DefaultDepth 24 

 

Ara ja tenim tot el necessari per instal·lar XGL/Compiz.

 

2. Repositoris.

Hem d'editar el sources.list de l'apt i afegir-hi els repositoris necessaris:

sudo gedit /etc/apt/sources.list 
Heu d'afegir les següents línies:
deb http://www.beerorkid.com/compiz dapper main
deb http://media.blutkind.org/xgl/ dapper main
deb http://ubuntu.compiz.net/ dapper main

El següent és obtindre la clau del repositori:

wget http://www.beerorkid.com/compiz/quinn.key.asc -O - | sudo apt-key add -

I per últim, actualitzar l'apt:

sudo apt-get update


3. Instal·lar els paquets necessaris.

Amb apt instal·lem els paquets necessaris per l'XGL/Compiz:

sudo apt-get install xserver-xgl compiz-gnome gset-compiz

És recomanable actualitzar el sistema:

sudo apt-get dist-upgrade

 

4. Configurant el GDM.

Hem d'editar el fitxer de configuració del GDM per tal de que puga carrega l'xgl:

sudo gedit /etc/gdm/gdm.conf-custom
Afegim les següents línies:
[servers]
0=Xgl

[server-Xgl]
name=Xgl server
command=/usr/bin/Xgl :0 -fullscreen -ac -accel glx:pbuffer -accel xv:pbuffer
flexible=true

 

5. Script d'arrencada.

Per tal de carregar el Compiz, ho farem amb un script. Creem el següent fitxer:

sudo gedit /usr/local/bin/compiz-start
I peguem tot això:
#!/bin/sh 
killall gnome-window-decorator
wait

gnome-window-decorator &
compiz --replace gconf &
cgwd --replace &

Eixim del gedit i fem executable el fitxer:

sudo chmod +x /usr/local/bin/compiz-start

Ara cal que reengeguem l'ordinador.

6. Carregant l'XGL/Compiz.

Una volta que s'haja reengegat l'ordinador i estiguem dins l'escriptori d'ubuntu, ens fiquem a la consola i executem l'script d'abans:

compiz-start

I el compiz s'executarà de seguida, ho podreu apreciar... és una passada.

Si voleu no haver d'executar cada volta el compiz-start, podeu afegir-lo a l'inici. Aneu a Sistema - Preferències - Sessions i a la pestanya de programes d'inici afegiu "compiz-start" (sense les cometes).

Per altra part, fa no molt han eixit alguns themes del compiz que podeu instal·lar-los amb l'apt:

sudo apt-get install cgwd cgwd-themes

I per canviar la decoració, teniu dues opcions:

1. A la consola poseu la següent ordre i canviarà de seguida:

# cgwd --replace

 

2. Des de Sistema - Preferències, executeu CGWD-THEMER. I des d'allà és molt fàcil canviar el tema ja que es canvia automàticament cada vegada que triem un.


 

Salut!!


 

El meu petit èxit

Ja fa uns mesos que va eixir notícia els escriptoris amb XGL/Compiz. Ho havia provat milers de voltes, mai ho aconseguia instal·lar i configurar, però.

No obstant, ahir vaig tornar a provar-ho. Vaig trobar una guia en anglés i vaig tornar-ho a intentar i... ÈXIT!! Va ser molt senzill.

He provat de fer una captura en video i passar-vos-la, però ix una mica estranya, així que millor vos deixe una ja fet del Youtube (que a mi m'ix millor i tot...):

La guia que he seguit és aquesta, és per targetes NVIDIA i arquitectures x86 (pentiums i amd's que no siguen a 64bits o no tinguen instal·lats versions de 64bits).

http://www.ubuntuforums.org/showthread.php?t=225141&highlight=howto+xgl+nvidia

Crec que la traduiré...

MP3 i OGG

Fa uns quatre anys, el format mp3 deixà d'ésser lliure i els sistemes GNU/Linux no van poder incloure-hi els medis necessaris a les distribucions per reproduir aquest format. A Bulma van fer un comentari interessant:


"Acabe de seguir en Slashdot una notícia a la que informen que Thomson Multimèdia i l'Institut Fraunhofer Gesellschaft han canviat la llicència de MP3, i ara obliguen també a pagar $0.75 per cada reproductor de *MP3. Es veia vindre que en qualsevol moment canviarien les coses, tant que en RedHat RawHide (una mica així com la Sid de RedHat) ja han remogut els reproductors MP3.
Com era d'esperar, va haver un canvi important en la llicència, que afecta greument al programari lliure, ara és il·legal distribuir reproductors MP3 sense pagar la llicència de $ 0.75 per unitat i un mínim de $ 15.000 per any, el queque qualsevol empresa o canal de distribució (com Xarxa Hat) distribuïsquen programari lliure (i ni tan sols obert) per a reproduir els MP3.

  

 Això sí, la gent que ja s'ha passat A Vorbis no tindrà problemes, ja que el Vorbis reemplaça amb escreix al MP3, i és totalment lliure. Però la historia es repeteix i demostra que qualsevol empresa que posseïsca patents de programari, encara que siguen parts de l'estàndard (el MP3 és un estàndard del MPEG1) poden canviar les seues llicències arbitràriament (us enrecordeu del GIF o del compress? o del mateix Unix de AT&T?) i posar en destrets a tota una indústria. Thomson i Fraunhofer tenen tot el dret a reclamar pagaments sobre una propietat intel·lectual que els pertany legalment (encara que no estiguem d'acord) %[*] però també està clar que no ens podem fiar de cap estàndard queestiga lligat a llicències per fa quasi impossible patents existents.


Encara que tinc els meus dubtes com s'aplicaran les patents de programari del MP3 a Europa, almenys ara com ara que no tenim, però tot el bo s'acaba.
I és d'agrair que gent com la de Vorbis hagen posat tant esforç en l'estàndard obert i lliure. I també tinc sort que tot el que tinc en música en el meu ordinador (que tampoc és molt), ho tinc en format Vorbis

La part positiva d'això és que les indústries lligades a MP3 miraran amb molta més serietat i respecte al projecte Ogg-Vorbis, sobretot ara que s'està treballant amb el Ogg-Theora, possiblement el format lliure per a vídeo. "

Article original: BULMA [data de consulta: 05/06/2006]

 

Ha passat un temps, quatre anys ni més ni menys. Però s'ha de tindre en compte que aquest format no ha avançat molt (quant a nombre d'usuaris) i això hauria de canviar. Recentment he passat tota la meua música en mp3 al format ogg. Pot semblar una mica radical, però és que a GNU/Linux no hi ha manera moltes voltes de reproduir mp3 i sempre hi ha problemes amb els paquets que hi ha que instal·lar per tal de poder escoltar-ne música en aquest format.

En canvi, amb ogg no hi ha cap problema. Qualsevol reproductor a GNU/Linux pot llegir-lo.

A windows la cosa és diferent. Amb l'ITunes no he pogut escoltar-lo, i els altres reproductors no poden o... jo què sé. La qüestió és que no hi ha reproductors lliures que estiguen bé a GNU/Linux. No obstant hi ha un projecte que està en versió molt Alfa que pinta un bon futur:

SongBird

Aniré informant-me més sobre aquest format lliure i vos diré més coses. Per ara, vos deixe una comparativa de formats:

Comparativa

Software lliure per una societat lliure

M'estic llegint el llibre que recull una bona quantitat d'articles i conferències del gurú del Software Lliure: Richard Stallman.  "Desgraciadament" m'estic llegint la versió en castellà perquè la meua germana me la va regalar -crec que no s'ha editat en català el llibre-.

En canvi, el llibre sí que s'ha traduit al català i està en format electrònic. Podeu llegir-lo ací:

http://culturalliure.org/llibre2.php

 Ja que estic, també recomane eixa pàgina: culturalliure.org

El llibre de Stallman parla més que res sobre la necessitat de que el software siga lliure. És molt interessant: parla de llicències, d'història, d'anècdotes d'ell així com l'exposició en el fons d'una "nova" filosofia del software. Dic "nova" i ho pose entre cometes perquè sembla que als anys 70 tot el software que hi existia era lliure... i amb el començament de concessions de patents i l'arribada del copyright tot es va fotre.

Porte ja quasi tres quartes parts del llibre i un parell de coses que m'han quedat clares són:

  • Que s'ha de dir "GNU/Linux" en lloc de "Linux". I això és perquè "Linux" és únicament el kernel, i en canvi, tot el sistema està format pel kernel i software. A tot li diem "GNU/Linux".
  • Que "Open Source" no és un nom apropiat per anomenar el Software Lliure (o FreeSoftware). Són coses distintes i que un programa siga "OpenSource" no vol dir que siga "FreeSoftware".
  • Que hem d'utilitzar sempre que puguem Software Lliure a Linux. I això va per Picasa i altres programes propietaris que funcionen sota Linux.
El llibre és una molt bona explicació dels arguments contra les patents i el copyright, així com una bona guia de consells per tal d'actuar a favor del software lliure.