Incoherències

 
Doncs ací el tenim. Amb un embalatge ben bonic. Brillant, negre, seriós. Segur que si l'obrim ens quedarem encegats pel seu esplendor. 

L'altre dia no ho vaig poder evitar i vaig provar-lo. Volia pegar-li una ullada i, la veritat, em va deixar una mica indiferent. L'aspecte gràfic ha canviat, s'ha netejat la cara. Després de cinc anys era el mínim que podien fer. Han canviat els ordres dels menús, ara han posat una espècie de barra d'eines a la dreta amb rellotge analògic i tot.

Ja podeu anar-vos fent a la idea de que aquest windows és el que serà a tots els ordinadors d'ací a no molt de temps. L'eixida al públic serà a partir de gener, cosa que potser fotrà als mediamarkts i altres tendes d'informàtica, doncs la gent s'esperarà a l'eixida del windows per tal de comprar-se l'ordinador. Vegeu fins a quin punt controla Microsoft el món informàtic?

Aquest windows també té problemes de compatibilitat amb versions anteriors, vosaltres mateixos podreu comprovar-ho quan proveu d'instal·lar alguns programes, jo ja n'he tingut problemes amb el programa de disseny d'estructures CYPE i la solució no és del tot senzilla (es pot aconseguir, però).

Jo només recomane que la gent gaudisca d'aquest windows, perquè potser, dins de cinc anys, ja tindreu GNU/Linux als vostres ordinadors. Això ho dic perquè des que va eixir el Windows XP, GNU/Linux ha avançat d'una forma vertiginosa fins a punts inimaginables. La millor forma és que ho comproveu vosaltres mateixos: 

Bé, després de dos anys continuats d'escriure en aquest blog he decidit (havent-ho pensat bé) que vull canviar.

Puc fer un discurs polític o de marca:

"Com els temps canvien, nosaltres també canviem i per tal d'anar acords amb aquest canvi, hem canviat la nostra imatge". Les ximpleries que es poden dir en quatre paraules... mare de déu.

La qüestió és que em trasllade. He deixat enrere les incoherències i m'he vist desarmat i amb paraules. Si em voleu trobar, podeu fer-ho a:

http://desarmats.wordpress.com

Aquest blog continuarà on és, no hi escriure mai més, però. Potser mouré alguns articles d'aquest blog al nou, els que més m'agraden.

Fins un altra o per sempre.

Salut!